FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Òrbita o pla de l'òrbita d'un cos celeste. Cos celeste. Globus terraqüi a). Univers 1 1. Esfera cristal·lina que, en els antics models geocèntrics, fa de suport a cada un dels planetes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teoria, sistema, de caràcter mític, religiós, filosòfic o científic, sobre la formació de l'Univers. Branca de l'astronomia que té per objecte l'estudi de la formació dels objectes celestes, especialment dels del sistema solar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dilatació que experimenta un fluid en minvar la pressió que suporta. expansió de l'univers Procés consistent en un augment continu de la separació entre les galàxies que constitueixen l'Univers. Desenvolupament d'un òrgan que dona naixença a un altre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sistema físic format per estels, gas i pols lligats gravitacionalment, d'aspecte nebulós, que és part constitutiva de l'Univers. Galàxia espiral, el·líptica. Galàxia irregular. galàxia activa Galàxia caracteritzada per un espectre no tèrmic i una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teoria que concep l'Univers com un sistema en evolució. Teoria que considera els éssers vius com a resultat d'un procés evolutiu. Teoria que explica la diversitat i el canvi de les societats i de les cultures per desenvolupament i progrés. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espai que, segons la teoria de la relativitat, resulta en considerar que les tres coordenades de l'espai ordinari, juntament amb el temps, formen un sol espai de quatre dimensions dotat d'una mètrica adequada, en el qual tenen lloc els esdeveniments de l'Univers. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
història de la Terra, de rang immediatament superior al període i inferior a l'eó, que equival cronoestratigràficament a l'eratema. era de la matèria Època de l'Univers iniciada aproximadament uns cent mil anys després de la gran explosió, en què la matèria [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina que considera l'univers sota el domini de dos principis oposats, com el bé i el mal. Doctrina que considera l'ésser humà constituït per dos elements distints, el cos i l'ànima. Teoria química segons la qual tots els compostos definits consten de dos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que crea. Els jueus creuen que Jahvè és el creador de l'univers. Els cristians invoquen Déu com a creador del cel i de la terra. Èsquil és el creador de la tragèdia. Cal fer política en favor de les empreses creadores de llocs de treball. Relatiu o pertanyent a [...]
